La calçotada
Catalunya és plena de tradicions i costums: els castells, les sardanes, el pa amb tomàquet… però en l'àmbit gastronòmic cal destacar una hortalissa que cada vegada es cultiva a més zones de terres catalanes i espanyoles: el calçot.
Cada any es recol·lecten al voltant de 55 milions de calçots, un 10% dels quals duen l'etiqueta de denominació d'origen de la Indicació Geogràfica Protegida “Calçot de Valls”. Aquesta producció té unes repercussions econòmiques molt importants sobretot per les quatre comarques productores més importants: el Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Camp i el Baix Penedès.
Sobre l'origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a la fi del segle XIX, la invenció d'aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir per atzar un plat que a la primeria del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.
De llavors ençà el consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment a Catalunya. Els calçots es consumeixen habitualment durant els mesos de gener, febrer i març, es couen amb llenya provinent de sarments o rodals de vinya i es consumeixen acompanyats d'una salsa típica, la dita salvitxada, que és una salsa de tipus romesco.
No fou fins mitjans del segle passat que el calçot es va fer conèixer fora de l'Alt Camp, especialment per la divulgació feta per la colla artística i humorística l'Olla.
La festa del calçot de Valls, que se celebra el darrer diumenge del mes de gener, va complir 100 anys l'any 1996. S'hi celebren tres concursos: el concurs de cultivadors de calçots, el concurs de salsa de la 'calçotada' i el concurs de menjadors de calçots.
