El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150 quan Ramon Berenguer IV, un cop enllestida la conquesta de Lleida als sarraïns, va donar a l'abadia de Fontfreda unes terres de la Conca de Barberà perquè hi establissin un monestir cistercenc.
Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l'edat mitjana és un important referent simbòlic dels països de l'antiga Corona d'Aragó.
Pertany civilment al terme municipal de Vimbodí -recentment rebatejat com a Vimbodí i Poblet (2006)- i eclesiàsticament a la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (de l'arxidiòcesi de Tarragona), ambdues poblacions pròximes a la vila de Montblanc, amb vincles molt estrets amb el monestir.
Des del regnat de Pere el Cerimoniós i durant els segles XIV i XV esdevingué el panteó reial dels sobirans de la Corona d'Aragó, tot i que també acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'altres individus de la família reial i de diferents llinatges nobiliaris.
El 1921, després de la visita del rei Alfons XIII, fou declarat Monument Nacional pel Govern Espanyol. El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El 2005 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per l'important paper que ha tingut en la història del nostre país a partir del segle XII, quan, amb la implantació de l'Orde del Cister, es configurà com un dels actius espirituals de la Corona Catalanoaragonesa, de les tombes reials de la qual el monestir és la seu principal. Declarat aquest cenobi Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l'adscripció a la Ruta del Cister constitueix avui un dels referents del turisme cultural.
Vista del monestir, amb la muralla en primer terme
1: Antiga capella de San Esteban, funerària, del segle XII. 2: Infermeria vella del segle XII. 3: Claustrillo de San Esteban o de la infermeria, segle XIII. 5: Biblioteca del segle XIV. 6: Sala Capitular. 7: Capella primitiva, després sagristia antiga. 8: Colles del claustre del segle XIII. 9: Colla de principis del segle XIII, la més antiga. a: Lavabo en el claustre. 10: Antic dormitori de conversos, després convertit en lagares. 11: Cuina i dependències. 12: Refetor de finals del segle XII. 13: Calefactorio i barberia. 14: Antic refetor de conversos i després cellers. 15: Atri del claustre manat construir per l'abat Copons. 16: Sagristia nova del segle XVIII. P.R.: Porta Real que dóna accés al conjunt del monestir.
Foto: Papix
Foto: Lohen11
Foto: Tantarantana
El campanar del monestir: d'esquerra a dreta: romànic, gòtic, renaixentista i barroc
Foto: Tantarantana
El Panteó Reial destruït al segle XIX
Foto: Lourdes Cardenal
Panteó Reial (costat de l'Evangeli)
Foto: Jordi Armengol
Font a l’interior del monestir
